El Crit, 2023

El Crit

No cal remenar mots entre la boira.
Només bastarà el Crit,
que no és un Crit, ni un esgarrall sonor,
ni una cridòria.
No és cap escridassada en desmesura
ni un ai ni un esclafit vocal.
El Crit
és l’única consciència que ens habita la pell
i alhora la reedita.
És la supervivència,
el tap de la banyera,
l’interruptor del llum.
El fil que manté tens
el pont que uneix
cada vida amb la mort.

Tercera cicatriu

Una cicatriu més una cicatriu fan tres cicatrius,
i aquesta, la invisible tercera, és també la insofrible
que sagna sense treva i esquerda la femella.
Jas, uns pits maltractats!, sutura i cap a casa.
Què fas ara amb la llosa d’uns punts amb punt final
que t’han cosit per sempre la planúria i l’espant?
Com identificar-te amb una nova pell,
i fer dels talls que et marquen frontera del dolor?
Quina part de la dona ha asclat el bisturí,
i quina part de tu ha esborrat l’anestèsia?

Codi de circulació

Es pregunten si estimar-se encara
és de valents o de covards.
S’ho pregunten cada vegada
que la cuina rebenta en un silenci de plats i de coberts,
en el desordre de viure que ordenen cada dia,
o quan a mitja nit ell deixa el llit
i ella no sent el buit calent que abans omplia
amb el seu cos que obert
i somnolent buscava sobreviure’l.
Ara, que proclamen entre ells,
com si d’un codi de circulació es tractara,
una prudent distància de seguretat,
la recomanació de no envair el carril contrari
i un gran prohibit el pas que respecten
com els millors alumnes de la classe.

Non-stop

Frasejar pel teu cos
desorientada com el vent que atia les canyes
sense una partitura.
Ometre els diumenges,
invocar cignes negres,
xuclar l’alè primer.
Sense descans
ni dia merescut per a la festa,
anar a tombs pels camins del teu llast.